Un cop finalitzat el procés de soldadura per punts de la femella, és essencial avaluar la qualitat i la integritat de les soldadures. La realització d'experiments posteriors a la soldadura proporciona informació valuosa sobre les propietats mecàniques, la resistència i la integritat estructural de la soldadura. Aquest article explora diverses tècniques experimentals que es poden realitzar per avaluar i analitzar les soldadures per punts de femelles.
- Assajos de tracció: les proves de tracció s'utilitzen habitualment per avaluar les propietats mecàniques i la resistència de les juntes soldades. En aquest experiment, una sèrie de mostres soldades se sotmeten a forces de tracció fins a la fallada. Els resultats proporcionen informació sobre la resistència a la tracció final, la resistència elàstica, l'allargament i el comportament de fractura de les soldadures, ajudant a avaluar el seu rendiment global i la seva idoneïtat per a l'aplicació prevista.
- Proves de cisalla: les proves de cisalla estan dissenyades específicament per avaluar la resistència al cisallament i la resistència de les soldadures per punts. Aquesta prova consisteix a sotmetre les mostres soldades a una força de cisalla fins que es produeixi una fallada. Les dades obtingudes, incloent la càrrega de cisalla, el desplaçament i el mode de fallada, permeten determinar la resistència al cisallament de la soldadura i la seva capacitat per suportar les càrregues aplicades.
- Anàlisi microestructural: l'anàlisi microestructural permet examinar l'estructura interna de la soldadura i proporciona informació sobre l'estructura del gra, la zona afectada per la calor i els possibles defectes o discontinuïtats. Es poden utilitzar tècniques com la metalografia, la microscòpia i la microscòpia electrònica d'escaneig (SEM) per observar i analitzar la microestructura de la soldadura, ajudant a avaluar-ne la qualitat i identificar qualsevol problema que pugui afectar el seu rendiment.
- Prova de duresa: es realitza una prova de duresa per mesurar la distribució de la duresa a través de la zona de soldadura. Aquesta prova ajuda a avaluar la integritat estructural de la soldadura i avaluar la presència de zones toves o dures que puguin afectar la seva resistència i durabilitat. Es poden utilitzar tècniques com les proves de duresa de Vickers o Rockwell per quantificar els valors de duresa de la soldadura i identificar qualsevol variació dins de la unió soldada.
- Proves no destructives (NDT): Les tècniques de prova no destructives, com ara proves d'ultrasons, proves de corrents de Foucault o proves radiogràfiques, es poden utilitzar per avaluar la qualitat interna de les soldadures sense causar cap dany. Aquests mètodes poden detectar defectes, com esquerdes, buits o inclusions, assegurant que les soldadures compleixen les normes i especificacions requerides.
La realització d'experiments posteriors a la soldadura és crucial per avaluar la qualitat, la resistència i la integritat estructural de les soldadures per punts de femella. Les proves de tracció, les proves de cisalla, l'anàlisi microestructural, les proves de duresa i les proves no destructives són tècniques valuoses que proporcionen informació essencial sobre les propietats mecàniques de les soldadures, l'estructura interna i els defectes potencials. Mitjançant aquests experiments, els enginyers i els soldadors poden assegurar-se que les soldadures compleixen els estàndards i requisits desitjats, garantint així la seva fiabilitat i rendiment en aplicacions del món real.
Hora de publicació: 15-juny-2023
